Roger Waters, ex-Pink Floyd, actuarà al Palau Sant Jordi de Barcelona el 29 de març de 2011 disposat a aixecar el mur i destruir-lo 30 anys després. La diferència és que ara, la caiguda de The Wall, simbolitzarà la caiguda "de les grans muralles del nostre temps, les vergonyoses diferències entre rics i pobres, i la conspiració per fer-nos consumir... hi ha forces molt importants que ho sostenen com s'ha demostrat amb la crisi financera i la resistència a qualsevol tipus de regulació... l'únic que s'espera d'un mateix es que consumeixi el que no necessita per a que d'altres s'enriqueixin, així és com l'establishment controla la gent amb la col·laboració dels lobbys i uns mitjans de comunicació que difonen propaganda absurda... ha de caure la pressió del consumisme i el capitalisme salvatge... el model a seguir és el de la socialdemocràcia escandinava" manifesta.
Water es va separar de Pink Floyd per diferències amb la banda i considero, com a modest guitarrista, que David Gilmour és el veritable mite de la banda; però no es pot menysprear la creativitat de Roger Waters, com va demostrar en el seu últim concert també en el Palau Sant Jordi amb la gira d'aniversari de "The dark side of the moon", on en una actuació magistral, va tornar a fer volar pels nostres caps el clàssic porc, ara amb el nom de Bush.
La mateixa cançó amb Pink Floyd però sense Waters.
I ara una improvització meva del segon solo de guitarra d'aquest tema de fa uns quants anys
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada